ACCIDENT QUÍMIC
La manipulació de productes químics comporta riscos per la salut humana i el medi ambient i pot donar pas a accidents amb conseqüències de diferents nivells de gravetat. Hi ha diferents tipus d’accidents: fugues instantànies de cisternes, vessaments, trencaments de recipients, error en el funcionament de les bombes,… El resultat pot anar des d’incendis, núvols tòxics, … la població ha de saber com actuar en cas d’accident químic i les administracions competents són les que han de donar les instruccions a través dels sistemes d’alerta. Cal afegir que de manera preventiva s’han de prendre mesures: des de limitacions d’aforament a espais propers a la química, prohibir la pública concurrència de persones, sistema de sirenes per a alertar a la població, …
SEVESO
Les empreses que manipulen, emmagatzemen o generen substàncies químiques perilloses en elevades quantitats estan subjectes a un estricte compliment legislatiu per minimitzar i/o evitar accidents greus. La Directiva d’Accidents Greus va sorgir com a conseqüència d’un accident greu a la població de Seveso, l’any 1976.
L’accident de la indústria química a la petita localitat italiana de Seveso va suposar l’alliberament a l’atmosfera d’un substància, el TCDD, 10.000 vegades més tòxic que el cianur. Aquest accident va provocar el desplaçament de milers de persones, l’aparició de malalties com el cloracne a la població, la mort de milers d’animals, entre ells, 70.000 caps de bestiar sacrificats i de la vegetació, que es va assecar després d’una espècie de pluja àcida.
Aquest accident va tenir, malgrat tot, un aspecte positiu, perquè arran de l’incident es va fer palesa la necessitat de lleis que permetessin reduir el risc d’accidents industrials greus. Des d’aleshores, és objectiu de la Directiva Europea la prevenció d’accidents greus amb el fi de protegir a les persones, béns i medi ambient. Així es va redactar una directiva europea, la directiva 82/501/CEE anomenada directiva Seveso. Totes les indústries químiques estan sotmeses a aquesta directiva. Existeixen tres tipus d’indústries químiques segons el grau de perillositat de les substàncies que manipulen, emmagatzemen o generen: grau Seveso inferior, Seveso mitjà i Seveso alt.
ZONES D’AFECTACIÓ PER RISC QUÍMIC
Dins aquesta catergoria s’inclouen la Zona d’Indefensió envers l’autoprotecció (ZIEA), la Zona d’Intensitat Límit (ZILE), la Zona d’Intervenció i la Zona d’Alerta.
ZONA D’INDEFENSIÓ ENVERS L’AUTOPROTECCIÓ (ZIEA)
Franja de seguretat necessària per assegurar la capacitat d’autoprotecció per part de la població, basada en la proximitat al focus de l’emergència, temps de resposta i efectes possibles. La distància d’aquesta franja depèn de les substàncies presents a l’establiment (4.2 annex A IRP/971/2010).
Condicionants i limitacions:
Elements vulnerables (edificació residencial, edificis de concurrència pública o àmbits d’oci general), usos comercials ni equipaments (4.3 annex A IRP/971/2010).
ZONA D’INTENSITAT LÍMIT (ZILE)
Coincideix amb la zona de letalitat 1% a l’exterior. S’identifica amb l’àmbit de màxima intensitat del perill, on els elements vulnerables queden exposats de manera que, sense aplicar mesures d’autoprotecció, es produïrien efectes especialment intensos (4.2. annex A IRP/971/2010).
Condicionants i limitacions:
Activitats destinades a la concurrència pública en general ni a grups crítics de població (ex. els parcs infantils, àrees de joc, fires, zones de pícnic, activitats esportives…) (4.4 i 4.6.1. B i C annex A IRP/971/2010).
ZONA D’INTERVENCIÓ
Coincideix amb la ZONA DE CONFINAMENT GENERAL (ZCG), que és on les conseqüències dels accidents produeixen un nivell de danys que justifica l’aplicació de mesures d’autoprotecció, com el confinament, que és la més general (4.2 annex A IRP/971/2010).
Condicionants i limitacions:
Cal que el municipi instal·li, implanti i mantingui mitjans d’avís a la població en cas d’emergència (sirenes d’avís a la població). Hi ha un màxim de població dins d’aquestes zones (4.5 annex A IRP/971/2010).
ZONA D’ALERTA
Zona en què les conseqüències dels accidents provoquen efectes que només justifiquen la intervenció per als grups de població crítics (2.2.2 Plaseqcat).
Condicionants i limitacions:
Es recomana que el pla d’emergència municipal (PAM) prevegi sistemes d’avisos a les activitats o elements especialment vulnerables ( que acullen grups crítics de població).
Avís legal • Política de privacitat • Cookies