Tan sols setanta-tres anys -molts per alguns, pocs per d’altres- separen dos moments delicats i crítics pel poble de Malgrat. En el primer cas, es va optar per reclamar seguretat pels vilatans a les autoritats i es va instar a revisar la situació esdevinguda i perjudicial per la salut pública. En l’actualitat, els vilatans restem a l’espectativa i sembla que tan sols uns pocs reclamem informació per evitar mals majors.
Us adjuntem una font localitzada providencialment que manté cert paral·lelisme amb el què està passant en els nostres dies. Per aquest motiu, el volem compartir amb tots vosaltres i, en qualsevol cas, us afegim un resum.

L’onze de maig de l’any 1951, els pagesos de Malgrat que treballaven les terres del Pla de Grau, aixoplugats sota la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Malgrat, i altres “persones representatives de la població” van presentar una instància al governador civil de la província de Barcelona. En aquesta instància van exposar, tant de la germandat com dels veïns del poble, la preocupació per l’autorització d’instal·lar i construir una fàbrica de sulfat potàssic als terrenys de la reserva agrícola del Pla de Grau per part de la Delegación de Indústria de Barcelona a la Compañía Mercantil Anónima, denominada “Productos Químicos de Malgrat S.A.”.

L’alarma social es disparà quan l’empresa, a més del projectat, també proposà poder fabricar àcid sulfúric, producció que podia generar conseqüències funestes per a la salut pública i l’agricultura creixent d’aquesta zona, donada la poca distància existent entre la fàbrica i les cases de la vil·la.

Us sona la situació?. Recordeu que increïblement estem parlant del 1951, no del 2024. Continuem.

De l’informe tècnic emès per la Delegación de Indústria de Barcelona, amb data del 8 de novembre de 1949, es desprèn el següent:
-La indústria té per objectiu fabricar sulfat potàssic però també produirà, a conseqüència de les diferents reaccions per obtenir la matèria, àcid clorhídric gasós.
-Davant l’escassetat del també necessari àcid sulfúric de 98° es preveu també la fabricació a Malgrat, així ho sol·licità la Sociedad “PROQUIMA, S.A.”.
-La Delegación de Indústria, al seu informe del 3 d’octubre del 1949, conclou que la fàbrica que pretén instal·lar a Malgrat “Productos Químicos de Malgrat, S.A.” és considerada insalubre donada la presència d’àcid clorhídric i àcid sulfúric.

La Hermandad Sindical exposà per escrit les conseqüències perjudicials que podrien haver arran de la instal·lació de la fàbrica per al poble de Malgrat:

Respecte a l’agricultura, s’explicà que la fàbrica s’estava construint en els terrenys agrícoles del Pla de Grau, declarats “Zona de Reserva Agrícola Permanente” per la Comisión Superior de Ordenación Provincial de Barcelona l’any 1950, i destinats al cultiu intensiu de patata, mongeta i enciam trocadero per a la seva exportació. La Comisión dictaminà que calia definir una “Zona de Indústrias Especiales” per a tota la comarca ubicada al marge dret del riu Tordera, on caldria instal·lar la fàbrica amb motiu de les característiques de les substàncies amb les que es treballarien, per facilitar el desaigua i el desenvolupament futur.

Van alertar també del perill que suposaria pel sistema de rec de les finques agrícoles, havent sol·licitat la fàbrica “PROQUIMA S.A.” a la Confederación Hidrográfica del Ebro, el permís per obrir grans pous amb bombes i instal·lacions per l’extracció de milions de litres d’aigua. Es tractava de l’aigua que provenia de les filtracions d’aigua del riu Tordera i que, per tant, podria suposar que els més de 200 pous superficials que abasteixen els terrenys agrícoles del Pla de Grau i que pertanyen, molts d’ells, a la Comunitat de Regants de Malgrat quedessin secs o molt afectats en el seu cabal, especialment en èpoques d’estiu o de sequera.

Els gasos i els fums que desprendria la fàbrica també podien suposar un problema important per a l’agricultura. Podrien arrossegar residus sulfurosos i altres matèries tòxiques que es dipositessin sobre els cultius i malmetre’ls. I en el cas que el cultiu sobrevisqués, la seva ingesta podria ocasionar trastorns d’intoxicació a les persones consumidores.

La indústria pesquera es podria veure greument afectada pel desaigua al mar de les aigües residuals i substàncies tòxiques generades per la fàbrica.

I una altra de les afectacions feia referència a la previsió de desenvolupament urbanístic del poble, que no podria expandir-se pel seu costat oriental a conseqüència de la proximitat de la fàbrica a les cases. A més, suposaria l’adquisició successiva de terrenys del Pla de Grau per part de l’empresa.

S’afirmà que la instal·lació de la fàbrica “Productos Químicos de Malgrat S.A.” era “(…) una flagrante violación del Reglamento de Sanidad Municipal de 9 de febrero de 1925 (…)”. Recordem que el reglament estableix que cap Ajuntament consentirà la instal·lació d’indústries que no estiguin a la distància i en les condicions que les facin totalment innòcues. En el cas de les fàbriques que produeixin vapors de substàncies no recuperables no podran establir-se a menys de 500 metres del poble.

L’Inspector Municipal de Sanitat d’aleshores, el doctor Salvador Esquena Forroll, dictaminà que la indústria era insalubre i calia instal·lar-la en una zona prou allunyada del poble per tal d’evitar possibles danys a la salut pública.

La instància acabà fent una súplica a les autoritats competents de l’època perquè revisessin el cas tenint en compte els fets descrits i suspenguessin les obres de la fàbrica, així com les autoritzacions relacionades amb la fabricació d’àcid sulfúric i altres productes insalubres. Esmentaren la necessitat d’ubicar la fàbrica en un entorn no perjudicial per a la salut pública ni pels interessos de l’agricultura.

Amb la perspectiva dels anys, coneixem la resposta negativa al conjunt de peticions per part de les autoritats de l’època. Compartim les pors i els recels dels nostres avantpassats perquè ens trobem amb una situació molt semblant, inclús potser més greu. Fins i tot podríem imaginar la resposta de les autoritats actuals. Però el que no podem imaginar és que com a malgratencs ens quedem amb els braços plegats i que, d’aquí setanta-tres anys, els nostres descendents s’avergonyeixin de nosaltres per no haver estat a l’alçada de la situació.

Volem revertir aquesta situació que afecta més del que se’ns ha comunicat, si és que s’ha comunicat alguna cosa. Ens agrada Malgrat i volem continuar vivint-hi amb la tranquil·litat i la salut desitjables. Tan sols volem el millor pel poble i els seus habitants.